El canal 9 que vull

El passat 5 de novembre mentre tornava a casa després de treballar, una amiga em va enviar un missatge al mòbil on em dèia: “¿qué opinas del cierre de Canal 9?”. La meua cara al llegir el missatge va canviar totalment. No m’ho creia. Quan vaig arribar a casa, ja vaig llegir a la premsa i escoltar a la ràdio la notícia de l’any per a les valencianes i valencians: “El Govern Valencià decideix tancar RTVV”.

No cal que allargue més el tema parlant dels pros o dels contres que pot haver-hi del tancamant de RTVV, perquè això ja ho heu escoltat i llegit. Jo sóc dels molts i moltes que pensa que el Govern Valencià s’equivoca amb aquesta decisió i que , com valencià, encara vull tindre una RTVV perquè és el nostre dret tenir-la.

Ara bé, després de veure, llegir i escoltar el que treballadores i treballadors de Canal 9 estan contant respecte com funcionava, i del que jo mateix, com a usuari, he pogut veure, us presente 8 característiques que, crec, deuria tenir una nova RTVV, concretament Canal 9:

1- Íntegrament en valencià. Es suposa que quan va ser creada, la seua principal funció era la de fomentar i promoure la llengua, però que en els darrers anys només podíem veure pràcticament en el “telenotícies”.

2- Per als valencians i valencianes. Canal 9 no deuria ser una cadena comercial per competir amb les grans cadenes privades. Deuria apostar per contingut que fomente la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres costums… en definitiva, el nostre país.

3- Plural i independent. On totes les opinions compten i sumen. En què puguem veure les notícies i ens puguem sentir “informats”. On es puguen celebrar tertúlies i debats i la societat valenciana es puga sentir reflexada. Que sigue de totes i tots i per a totes i tots.

4- Variada i per a tots els públics. Que es tinga en consideració des del més xicotet i xicoteta de la casa fins el i la més gran. Dibuixos animats, tertúlies politiques, sèries, programes d’entreteniment i humor, telenotícies, esport…

5- De qualitat. Una televisió on els programes anomenats “telebasura” no tinguen cap tipus de cabuda. Els i les qui paguem la nostra televisió no ens ho mereixem. Qui ho vulga que ho busque en un altre lloc.

6- Compromesa amb tot el territori. Que cap província, comarca, ciutat i poblet no es senta discriminat. Que les festes de tot el país, per exemple, tinguen la mateixa importància, el mateix respecte i tractament. Des de les Falles, Fogueres, Magdalena a les festes patronals de qualsevol poble. No cal alterar tota una programació per les Falles (per molt importants que siguen) i contar un poc de tot.

7- Que fomente el cinema en valencià. A l’any hi ha desenes de produccions valencianes que no veuen el llum ni a la gran pantalla ni a la xicoteta. Seria una gran aposta pel nostre cinema que es pogués compatir amb tothom. No tot acaba amb les grans superproduccions de Hollywood.

8- Amb l’esport valencià. Compromesa amb tot l’esport, ja siga futbol, bàsquet, hàndbol, pilota valenciana, atletisme, natació, automovilisme, motor… I, evidentment amb els i les nostres representants i els nostres equips.

Segur que després d’haver llegit aquests 8 punts, haureu coincidit en algun i haureu trobat a faltar algun més. He triat aquests perquè, al meu parèixer, són fonamentals i són els que he vist a la televisió autonòmica per excel·lència que és TV3 a Catalunya, la qual ja fa un temps que no podem sintonitzar al nostre país.

Possiblement acabarà aquesta legislatura l’any 2015 i Canal 9 no haurà tornat. El PP, després d’haver manipulat fins a les tranques i quebrat la nostra televisió, no ens la tornarà, i menys encara la que us he plantejat.

Tinc moltes esperances posades en les eleccions municipals i autonòmiques de 2015, on crec que al País Valencià les opcions politiques d’esquerres que entren al Parlament sumaran més que el PP i hi haurà un Govern d’Esquerres amb tot allò que comporta. I sobretot, un Govern que ens tornarà la nostra televisió i el nostre Canal 9. I segur que s’assemblarà més al que us he plantejat que al que hem tingut fins ara. No tingueu cap dubte que un altre Canal 9 és possible, de debó.

#ErasmusDEP

Com diria el grandíssim Eugenio: ¿Saben aquél que diu que el Ministeri d’Educació del senyor Ministre Wert deixarà de pagar les beques Erasmus a l’alumnat universitari de l’Estat Espanyol? Doncs sí, només aquelles i aquells que presenten pocs recursos econòmics per fer front a aquestes seran els que rebran la benvolguda ajuda econòmica. És ja l’últim acudit que faltava que ens expliquessin.

Fa dues setmanes van eixir al carrer milers de docents, milers de famílies i milers d’alumnes protestant contra la LOMQE del senyor Wert i ara ens ve amb que el Ministeri no financiarà les beques Erasmus. A més a més, ens diu que l’ajuda encara podrà arribar de les diferents Comunitats Autònomes i per part d’Europa, que tot no està perdut. Clar, només faltaria, però l’ajuda més important que és la del Ministeri es veurà reduïda a un mínim nombre d’alumnes (més diners a menys alumnes). Cal recordar que el darrer curs acadèmic va haver-hi 39.000 alumnes que van rebre aquesta beca. Per al pròxim curs açò es quedarà a anys llum, ja que si “no posen un duro” difícil serà posar-les en pràctica…

Encara recorde quan a l’alumnat universitari ens van vendre que amb l’Espai Europeu d’Educació Superior, més conegut entre nosaltres com el Pla Bolonya, que parlava de l’armonització europea i la mobilització de l’estudiantat per Europa, almenys un dels 4 anys del Grau se’ns facilitaria un curs Erasmus. Doncs sembla que ara ens deixaran amb la mel als llavis. Ni armonització, ni mobilització i a més a més amb unes taxes universitàries pels núvols i que la gran majoria d’alumnes no poden fer front.

Com pretenen ara que ens mobilitzem per Europa si van a retirar un altíssim percentatge d’ajudes econòmiques? Com volen que aprenguem idiomes i de la millor manera que hi ha que és viatjant? Per què continuen rient-se de nosaltres en la cara i queden totalment impunes?

Està clar que amb la LOMQE, una llei retrògrada, sectària, classista i que pretén adoctrinar l’alumnat i deixar l’educació a nivells de fa 30 anys, se li ha donat una bofetada enorme a l’educació pública i de qualitat, i amb açò de les beques Erasmus més encara. Aquelles i aquells que hem estat, som i serem alumnes universitaris i apostem per una Universitat de qualitat estem de dol, perquè sense Eramus ens carreguem un model que semblava de qualitat i ple d’oportunitats per a una joventut que, com diu el cantautor Ismael Serrano: “se pierde, ay! como se pierde“. No deixem que es perda, perquè som el futur però sobretot, el present.