¡YABADABADOO!

Ja estem, novament, submergits en una altra campanya electoral i a només 15 dies d’unes Eleccions Generals. O sóc jo, o des de les eleccions Europees de 2014 estem en una campanya electoral sense parar. Hem de fer memòria que hem tingut unes eleccions autonòmiques a Andalusia, a Catalunya, unes Municipals i Autonòmiques a Espanya, les Generals de 2015, les Basques i Gallegues de finals de 2016… i més, perquè no es poden ni ens deixen.

Si ens centrem en les Generals d’ací dues setmanes permeteu-me que siga molt optimista. Ja fa uns mesos vaig publicar un article ací mateix que es deia “161 són més que 130” on defensava que un acord entre PSOE, Podemos, Unitat Popular, En Comú Podem, Compromís i En Marea podria haver esdevingut en un Govern de caràcter progressista. Però si no recordeu malament, el PSOE va decidir pactar primer amb Ciudadanos i no vam tindre aquell govern que moltes i molts reclamàvem de “a la valenciana”.

Què ha canviat ara que em fa ser més optimista? Doncs totes les enquestes que estan eixint aquests dies. Està clar que les enquestes són enquestes, igual que “un vaso es un vaso” que deia Mariano Rajoy, però sí que marquen certes tendències. No vaig a parlar de cap enquesta de cap mitjà de comunicació, ja que ja sabem la influència que poden tindre en elles. Vaig a parlar de la del CIS.

Aquesta enquesta, la qual paguem totes i tots, per a mi és la que més fiabilitat té. Que sí, que depén qui governe això pot variar, però tot i així és la que més sol encertar. Doncs l’última enquesta del CIS publicada el passat dijous 9 de febrer pronostica o intueix una nova victòria del PP. Crec que no és una sorpresa per ningú. El PP quedaria entre 118-121 diputats i actualment té 123. La sorpresa ve en el segon lloc, on Unidos Podemos junt amb les confluències autonòmiques podria tindre entre 88 i 92 actes front als 71 de fa 5 mesos. És per això que el PSOE baixaria a la tercera posició amb 78 i 80 diputats i diputades, fins a 12 menys que actualment. I Ciudadanos que amb 38-39 quedaria pràcticament com ara que en té 40.

D’aquesta enquesta ve el meu optimisme. Està clar que és simplement una enquesta, però la cosa no pinta gens malament. De fet, el PP junt amb Ciudadanos podria tindre entre 156 i 160 escons (ara haurien sumat 163). El PSOE amb Ciudadanos, els quals van fer un pacte de govern i no van tindre cap èxit, podrien sumar entre 116 i 119 (en l’intent d’investidura de Pedro Sánchez tenien 130). I finalment, i les dades per a un futur optimisme de cara al 26-J és que Unidos Podemos i el PSOE podrien tindre entre 166 i 172 diputats i diputades. Aquests últims molts millors resultats en conjunt que el 20-D que sumaven 161.

Últimament s’està parlant molt de si hi haurà “sorprasso” o no hi haurà sorprasso entre Unidos Podemos i el PSOE. Però crec que això no deuria ser la notícia. La notícia hauria de ser que junts estarien molt a prop de formar un ampli govern d’esquerres i de donar-li un autèntic “sorPPrasso” al Partit Popular de Mariano Rajoy. I no només això, li podrien donar un sorprasso a la corrupció, al despilfarro, a les retallades, a la troika, a la reforma laboral, al copagament sanitari, a la LOMCE, a la Llei Mordassa… i un llarguíssim etcètera.

I encara sóc més optimista perquè Pedro Sánchez ha dit que no facilitaria la investidura de Rajoy i que no hi haurà unes terceres eleccions. I també perquè Pablo Iglesias ha dit que només pactaria amb el PSOE. Si juntem les dues coses, només queda l’opció que es posen d’acord i governen junts.

És per aixó que tant Iglesias i Sánchez estan condemnats a ser els millors amics, a fer un govern d’esquerres i de la mateixa manera que feien Pedro Picapedra i Pablo Mármol, cantar el ¡YABADABADOO! i governar un país que el PP ha deixat fet un desastre.

IMATGE EXTRETA DE:

 http://stmedia.bolsamania.com/web/img/images_uploaded/9/7/pica.jpg