Segurament moltes i molts de vosaltres viviu en una Comunitat de veïns la qual té una façana compartida per tothom, un portal d’entrada, unes escales i/o ascensors d’accés als diferents replans i a les respectives vivendes, l’accés elèctric, d’aigua, de telèfon…etc.
El que pretenc amb aquesta entrada al bloc (que feia quasi un any que no actualitzava) és que veieu la meua visió del Federalisme, hipotèticament la de l’Estat Espanyol, comparant-lo amb una Comunitat de veïns.
En què s’assembla una comunitat de veïns a l’hipotètic Federalisme Espanyol?
Posem per cas que la comunitat de veïns on jo visc té 6 plantes en les quals hi ha 3 pisos per planta menys a la 6ª on hi ha 4. En total faria un total de 19 vivendes. Si ara ho contrastem amb l’Estat Espanyol, trobem 17 Estats Federals amb 2 Ciutats Federals (permetau-me que ho explique així). En els 2 casos trobem 19 vivendes i 19 Estats.
En la Comunitat de veïns compartim accés d’entrada i sortida, escales, ascensors, terrat, replans, accesos de telèfon-aigua-gas, personal de neteja, electricistes, administrador de comptes… Això diguem que és el que tenim tots els veïns en comú, el que ens uneix i el que totes i tots hem de respectar i cuidar al màxim perquè, i torne a repetir, és de totes i tots. També tenim un President que és el que s’encarrega de portar les gestions de la Comunitat i portar una mica l’ordre de la mateixa i uns Estatuts que són les normes de la propia Comunitat. Ara bé, després trobem 19 vivendes de particulars diferents. Què és el que ens uneix en cada cas? RES. Cadascú té la seua vivenda per tindre la seua vida, les seues normes, la cuina d’un color, el menjador d’un altre color, 3 televisors… En fi, que cada vivenda s’administra de la seua manera, sempre que tot el que faça dins del seu pis no perjudique a altres vivendes del costat.
En un hipotètic Estat Federal Epanyol, compartim un territori molt extens voltejat pel mar Mediterrari i el Cantàbric (la façana), unes carreteres que ens porten a totes les diferents parts del territori (escales i ascensor), un President que s’encarrega de gestionar diferents competències que se li han atribuït (President de la Comunitat), l’Administració Pública i demés encarregats de posar ordre a tots els comptes i que tot funcione en regla (administrador de comptes, electricista, accesos telefònics, llum, aigua) i unes lleis que totes i tots hem de cumplir (Estatuts de la comunitat). Ara bé, dins d’aquest territori trobem 19 Estats (19 vivendes) diferents els quals tenen les seues pròpies competències, els seus mètodes de reacaptació dels diners, la seua cultura, la seua llengua (en el cas que hi haja una diferent a la resta), la seua manera de viure, les seues pròpies lleis…, sempre que no es perjudique els altres Estats.
Trobem coses en comú entre els dos casos? SÍ. Ambdos casos comparteixen una sèrie de lleis, competències i infraestructures iguals per a tots (molt imprescindibles i de vital importància). En el cas Federal podrien per exemple, competències en Defensa, Assumptes Exteriors i part de la recaptació dels impostos. En el cas de la Comunitat de veïns seria tot allò que queda fora de la vivenda particular, ja mencionat anteriorment, i les posibles derrames i la quota de la comunitatquan toque pagar-la.
Però hi ha una sèrie de coses que hem de plantejar-nos en ambdos casos a comparar: Hauré de dir-li jo al meu veí del 4t com ha de pintar el seu saló? Li hauré de dir com s’haurà d’administrar per arribar a final de més? En els dos casos, NO. Doncs en el cas de l’Estat Federal, el mateix. Li haurà de dir el País Valencià a Andalusia com s’han de gastar els diners que ells mateixos han recaptat? Li haurà de dir què és el que pot fer i el que no pot fer? En els dos casos, NO.
Pense que igual que cadascú a casa seua és capaç de decidir que és el que millor li vindrà per poder viure, doncs en un Estat Federal exactament igual. Està clar que per conviure tots junts hem de compartir una sèrie coses, però després cadascú a casa seua ja sabrà com “apanyar-se-les”. Si una Comunitat de veïns es porta d’una manera molt ordenada i tots ens respectem, no hi haurà mai cap problema. Si en un Estat Federal, respectem allò que ens uneix però a la mateixa vegada respectem la diversitat i les decisions de cadascú (sempre que no perjudiquem a altres), tampoc hi haurà cap problema.
Sincerament, crec que a l’Estat Espanyol, si ens posem d’acord i no fem com a la mítica sèrie de televisió on ix una Comunitat de veïns un tant peculiar, el Federalisme sí que hi té cabuda. Aquí sí hay quien viva.
El nét del Roig 